.bmp)
dissabte, 27 de novembre del 2010
diumenge, 21 de novembre del 2010
Penjada de cartells
Ahir dissabte vam encartellar Castelldefels. Ja em conquerit la Pl. Espanya. Ja queda menys per la independència. 120 cartells pels llocs visibles del poble.
dimarts, 16 de novembre del 2010
dilluns, 15 de novembre del 2010
Xavier Sala Martín
Article de Xavier Sala Martin: http://www.facebook.com/notes/xavier-sala-martin/yo-votare-a-joan-laporta-article-de-la-vanguardia-del-17-de-novembre-de-2010/465447076344
Yo votaré a Joan Laporta (Article per publicar a La Vanguardia el 17 de Novembre de 2010)per Xavier Sala Martin el dilluns, 15 / novembre / 2010 a les 06:56
Si las encuestas no vuelven a fallar estrepitosamente, faltan sólo 11 días para que se acabe la pesadilla y el peor gobierno de la historia de Catalunya abandone la poltrona. Todo apunta a que el tripartito no sumará y no podrá volver a imponer su nefasto gobierno. Por un lado, parece que ICV se mantendrá, a pesar de que, con un minoritario 9% de los votos, ha impuesto un antidemocrático chantaje ideológico cuyo exponente más claro ha sido coser a multas a los que circulaban a 80 km/h con un argumento medioambiental que nadie ha conseguido demostrar.
También predicen que ERC se hundirá en el abismo electoral, lo cual es lógico dada la traición sistemática a sus principios a cambio de 30 miserables monedas de poltrona.
El probable descalabro del PSC es mucho más interesante. Al fin y al cabo, la mayor catástrofe económica, social y política del país ha sucedido mientras los socialistas tenían el monopolio absoluto del poder: gobernaban todos (repito, ¡todos!) los grandes ayuntamientos del país, las diputaciones, la Generalitat y el gobierno de España. El absolutismo socialista ha presidido la mayor caída del PIB, el mayor aumento del paro, el mayor endeudamiento de la Generalitat en las peores condiciones financieras, el mayor aumento de la pobreza, el mayor deterioro institucional y el mayor ejercicio de censura de los medios (hay que“arrancar la crosta nacionalista de TV3 y Catalunya Radio”, dijo el portavoz del PSC, Joan Ferran antes de despedir a los líderes de audiencia Antoni Bassas, Jordi Basté, Toni Clapés y Jaume Barberá; “Barbeta estás muerto y no lo sabes!”, amenazó el quijotesco Rucio director de comunicación de Montilla, Antonio Bolaño, aprendiz de profesor Moriarty a la poste abandonado por sus colegas por su radicalismo y su falta de talla). Por suerte, ese abuso y esa incompetencia llegarán a si fin el 28N.
Nos queda Artur Mas, a quien las encuestas dan como ganador. Mas será un buen presidente. A diferencia de Montilla, tiene estudios, es capaz, inteligente, honrado y trabajador. No tiene el carisma de Pujol, pero seguramente será mucho mejor gestor. En circunstancias normales yo votaría a Mas. Pero las actuales no son circunstancias normales. Son circunstancias especiales. La hora de la buena gestión ha pasado. Es la hora de evitar que haya mayorías absolutas, es la hora de echar a los socialistas del poder y es la hora de la valentía. Por esas razones, yo no votaré a Artur Mas. Me explico.Que una fuerza política tenga mayoría absoluta es malo. La frase de lord Acton “el poder corrompe y el poder absoluto corrompe absolutamente” queda demostrada con lo que ha pasado con poder absoluto de los socialistas en Catalunya en los últimos años. Tampoco fueron buenas las mayorías absolutas del PP en los noventa o de CIU en los ochenta. Votar a CIU en un momento en que parece que está al borde de la mayoría absoluta es un error.La pregunta es: y si no tiene mayoría absoluta, ¿con quien se va a aliar CIU? Me consta que hay una importante corriente dentro del partido que apuesta por una coalición postelectoral PSC i CIU. Lo mismo pasa con los poderes facticos económicos y mediáticos: quieren la “sociovergencia”. Pero como ya he explicado, creo que es de la máxima importancia que los socialistas sean expulsados de la Generalitat: tienen demasiado poder en ayuntamientos, diputaciones y gobierno de España. Votar CIU no garantiza esa expulsión.
La única manera de garantizar que ni CIU tenga mayoría absoluta ni que CIU dependa del PSC, es que dependa de otra fuerza nacionalista. Eliminada ERC por su manifiesta traición a sus propios ideales, sólo nos quedan Solidaritat Catalana (Joan Laporta) y Reagrupament (Joan Carretero).Lo que nos lleva al tercer tema: la valentía. La decisión del tribunal constitucional ha cerrado toda opción de mejorar dentro del marco constitucional por lo que, en este momento, no hay que pensar en una buena gestión sino en tomar decisiones comprometidas y valientes. CIU es un partido esencialmente cobarde porque tiene demasiados flancos y demasiadas deudas.
Necesitamos personas nuevas y valientes.En este sentido, mi candidato es Joan Laporta. He trabajado con él durante siete años y les puedo asegurar que, digan lo que digan los medios antilaportistas, Joan Laporta es absolutamente honesto, de la máxima integridad, extraordinariamente inteligente y, además, es la persona más valiente del mundo. ¿Quién, sino, se hubiera presentado a estas elecciones pudiendo haberse sentado en el sofá, saboreando las 69 copas conseguidas con el Barça, degustando las mieles del triplete y de las seis copas, sabiendo que la política conllevaría el boicot de los medios convencionales y la aparición todo tipo de noticias distorsionadas, intencionadamente negativas, cuyo único objetivo es evitar que obtenga representación parlamentaria?
Yo he visto a Joan Laporta enfrentarse al todopoderoso Florentino Pérez para fichar a Samuel Eto’o, un jugador que nos dio no una sino dos Champions. Nota: mientras Laporta ha sido Presidente, Florentino no ha ganado ni un solo título de futbol importante, ¡ni uno! Yo he visto a Laporta enfrentarse a Zapatero, a la UEFA y a la FIFA para defender los intereses del Barça. Con una valentía que a veces daba hasta miedo.Esa es la valentía que necesitamos. Ya está bien de quedar bien, de pedagogía, de seny, de ser la parte moderada del debate y de cumplir las reglas impuestas por otros. Jordi Pujol dijo hace unos días que ya no encontraba argumentos contra la independencia. President: ¡es que a lo mejor no los hay! Y cuando no hay argumentos, uno debe pasar a la acción. Para ello, se necesitan líderes sin deudas y con la valentía suficiente de pasar a la acción. Por eso, el 28N votaré a Solidaritat Catalana. Yo votaré a Joan Laporta.
Yo votaré a Joan Laporta (Article per publicar a La Vanguardia el 17 de Novembre de 2010)per Xavier Sala Martin el dilluns, 15 / novembre / 2010 a les 06:56
Si las encuestas no vuelven a fallar estrepitosamente, faltan sólo 11 días para que se acabe la pesadilla y el peor gobierno de la historia de Catalunya abandone la poltrona. Todo apunta a que el tripartito no sumará y no podrá volver a imponer su nefasto gobierno. Por un lado, parece que ICV se mantendrá, a pesar de que, con un minoritario 9% de los votos, ha impuesto un antidemocrático chantaje ideológico cuyo exponente más claro ha sido coser a multas a los que circulaban a 80 km/h con un argumento medioambiental que nadie ha conseguido demostrar.
También predicen que ERC se hundirá en el abismo electoral, lo cual es lógico dada la traición sistemática a sus principios a cambio de 30 miserables monedas de poltrona.
El probable descalabro del PSC es mucho más interesante. Al fin y al cabo, la mayor catástrofe económica, social y política del país ha sucedido mientras los socialistas tenían el monopolio absoluto del poder: gobernaban todos (repito, ¡todos!) los grandes ayuntamientos del país, las diputaciones, la Generalitat y el gobierno de España. El absolutismo socialista ha presidido la mayor caída del PIB, el mayor aumento del paro, el mayor endeudamiento de la Generalitat en las peores condiciones financieras, el mayor aumento de la pobreza, el mayor deterioro institucional y el mayor ejercicio de censura de los medios (hay que“arrancar la crosta nacionalista de TV3 y Catalunya Radio”, dijo el portavoz del PSC, Joan Ferran antes de despedir a los líderes de audiencia Antoni Bassas, Jordi Basté, Toni Clapés y Jaume Barberá; “Barbeta estás muerto y no lo sabes!”, amenazó el quijotesco Rucio director de comunicación de Montilla, Antonio Bolaño, aprendiz de profesor Moriarty a la poste abandonado por sus colegas por su radicalismo y su falta de talla). Por suerte, ese abuso y esa incompetencia llegarán a si fin el 28N.
Nos queda Artur Mas, a quien las encuestas dan como ganador. Mas será un buen presidente. A diferencia de Montilla, tiene estudios, es capaz, inteligente, honrado y trabajador. No tiene el carisma de Pujol, pero seguramente será mucho mejor gestor. En circunstancias normales yo votaría a Mas. Pero las actuales no son circunstancias normales. Son circunstancias especiales. La hora de la buena gestión ha pasado. Es la hora de evitar que haya mayorías absolutas, es la hora de echar a los socialistas del poder y es la hora de la valentía. Por esas razones, yo no votaré a Artur Mas. Me explico.Que una fuerza política tenga mayoría absoluta es malo. La frase de lord Acton “el poder corrompe y el poder absoluto corrompe absolutamente” queda demostrada con lo que ha pasado con poder absoluto de los socialistas en Catalunya en los últimos años. Tampoco fueron buenas las mayorías absolutas del PP en los noventa o de CIU en los ochenta. Votar a CIU en un momento en que parece que está al borde de la mayoría absoluta es un error.La pregunta es: y si no tiene mayoría absoluta, ¿con quien se va a aliar CIU? Me consta que hay una importante corriente dentro del partido que apuesta por una coalición postelectoral PSC i CIU. Lo mismo pasa con los poderes facticos económicos y mediáticos: quieren la “sociovergencia”. Pero como ya he explicado, creo que es de la máxima importancia que los socialistas sean expulsados de la Generalitat: tienen demasiado poder en ayuntamientos, diputaciones y gobierno de España. Votar CIU no garantiza esa expulsión.
La única manera de garantizar que ni CIU tenga mayoría absoluta ni que CIU dependa del PSC, es que dependa de otra fuerza nacionalista. Eliminada ERC por su manifiesta traición a sus propios ideales, sólo nos quedan Solidaritat Catalana (Joan Laporta) y Reagrupament (Joan Carretero).Lo que nos lleva al tercer tema: la valentía. La decisión del tribunal constitucional ha cerrado toda opción de mejorar dentro del marco constitucional por lo que, en este momento, no hay que pensar en una buena gestión sino en tomar decisiones comprometidas y valientes. CIU es un partido esencialmente cobarde porque tiene demasiados flancos y demasiadas deudas.
Necesitamos personas nuevas y valientes.En este sentido, mi candidato es Joan Laporta. He trabajado con él durante siete años y les puedo asegurar que, digan lo que digan los medios antilaportistas, Joan Laporta es absolutamente honesto, de la máxima integridad, extraordinariamente inteligente y, además, es la persona más valiente del mundo. ¿Quién, sino, se hubiera presentado a estas elecciones pudiendo haberse sentado en el sofá, saboreando las 69 copas conseguidas con el Barça, degustando las mieles del triplete y de las seis copas, sabiendo que la política conllevaría el boicot de los medios convencionales y la aparición todo tipo de noticias distorsionadas, intencionadamente negativas, cuyo único objetivo es evitar que obtenga representación parlamentaria?
Yo he visto a Joan Laporta enfrentarse al todopoderoso Florentino Pérez para fichar a Samuel Eto’o, un jugador que nos dio no una sino dos Champions. Nota: mientras Laporta ha sido Presidente, Florentino no ha ganado ni un solo título de futbol importante, ¡ni uno! Yo he visto a Laporta enfrentarse a Zapatero, a la UEFA y a la FIFA para defender los intereses del Barça. Con una valentía que a veces daba hasta miedo.Esa es la valentía que necesitamos. Ya está bien de quedar bien, de pedagogía, de seny, de ser la parte moderada del debate y de cumplir las reglas impuestas por otros. Jordi Pujol dijo hace unos días que ya no encontraba argumentos contra la independencia. President: ¡es que a lo mejor no los hay! Y cuando no hay argumentos, uno debe pasar a la acción. Para ello, se necesitan líderes sin deudas y con la valentía suficiente de pasar a la acción. Por eso, el 28N votaré a Solidaritat Catalana. Yo votaré a Joan Laporta.
dimarts, 9 de novembre del 2010
dilluns, 25 d’octubre del 2010
Un mal negoci
Un mal negocio David García 03/08/2010 - 10:32 horas – La Vanguardia - Barcelona
El aumento del independentismo en Catalunya no es casual ni tampoco responde a una serie de circunstancias difíciles de explicar.
Mientras el independentismo catalán de principios de los 80 y de los 90, pese a ser portador de la actual llama, respondía en muchos casos a cuestiones identitarias, que en algunos casos imposibilitaba una mayor aglutinación; podemos decir que a día de hoy se puede constatar con soltura a equivocarnos que el independentismo catalán del siglo XXI es transversal, plural, cívico y sobre todo democrático, por ello no deja de aumentar. El independentismo catalán crece porque las razones para apostar por un nuevo estado, son muchas y muy diversas; la cuestión económica, la supervivencia cultural, la profundización a nivel democrático, el derecho inalienable que tienen los pueblos a decidir su futuro, las cuestiones históricas, los agravios comparativos con España, la voluntad de vivir mejor, etc.
Por ello el abanico de razones son numerosas y porque la actitud del estado español hacia Catalunya no ha hecho nada más que contribuir y aumentar la desafección de los catalanes hacia a la España monolingüe y centralista. Por contra, el españolismo o unionismo en Catalunya sólo responde a día de hoy a puras razones identitarias, pero más allá de estas razones no se expone ningún argumento que justifique la actual dependencia de Catalunya con España. Y aquí, pese a que el discurso economista no entusiasme a ciertos colectivos independentistas, es donde podemos tejer complicidad con ciertos sectores de la sociedad catalana que hasta ahora no mostraban demasiadas simpatías hacia el independentismo. Al final, no sólo la situación cultural muestra el espíritu colonialista de España con Catalunya, el aspecto económico diría que es donde actualmente se visualiza de manera clara y rotunda la política colonial que fomenta la España constitucional respecto a Catalunya.
Porque si dejamos las razones identitarias a un lado y nos centramos en el día a día, ¿quién puede defender el espolio que padecemos todos los catalanes, independientemente de si se sienten españoles o catalanes? ¿Quién puede defender por razones identitarias que España robe a Catalunya 60 millones de euros al día a partir del déficit fiscal?
¿Quién puede defender que los estudiantes catalanes reciban sólo el 5% de todas las becas del estado y los estudiantes de Madrid reciban el 58%?
¿Quién no querría ver aumentada por meras cuestiones identitarias la renta per cápita anual de los catalanes en unos 2.400€ al año si tuviésemos seguridad social propia?
¿Quién puede defender que el "Ministerio de Cultura" haga un gasto anual por cada español de 47€ y por cada catalán sólo de 5€?
¿Quién querría viajar por puras cuestiones identitarias con el 40% de los trenes construidos por el estado durante la década de los 70 que se consideraron obsoletos y que aún circulan por Catalunya, mientras que Madrid sólo tiene el 4%?
¿Quién no querría ver a su país 7 veces más rico como dijo el Premio Nobel de Economía Aplicada en la UB el pasado mes de mayo?
¿Quién puede defender por causas identitarias que 1 de cada 3 años el Ministerio de Fomento no invierta nada de nada en Catalunya?
¿Quién quiere, pese a ser catalán y sentirse español, que cada año nos roben 20.000.000.000 de euros (11% del PIB), siendo así la región del mundo que sufre más déficit por parte de su gobierno? ¿Realmente sentirse español en Catalunya compensa eso?
Como residente en Catalunya, ¿quién puede tolerar, por cuestiones identitarias, que por cada 12,7 millones de euros que se invierten en medio-ambiente en el aeropuerto de el Prat, se inviertan 300 millones al de Barajas?
Por muy españolista que uno sea en Catalunya ¿se puede defender que entre 1985 y 2005 sólo se hayan construido en Catalunya 20km de autovías mientras que en Madrid se hagan cerca de 900 en idéntico periodo?
Por motivos identitarios ¿se puede aceptar y no protestar cuando en Catalunya sólo se invierte un promedio del 12% del PIB español anual pese a aportar el 22% del mismo PIB español?
¿Realmente las razones identitarias compensan el agravio que hemos sufrido por ejemplo con el AVE? EN Catalunya, por el AVE, el gobierno invirtió 316€ por catalán, pero en el mismo año invirtió 1.198€ por andaluz, 894€ por madrileño, 574€ por aragonés y 407€ por castellanomanchego.
¿Justifica el sentimiento de identidad pagar peajes y más peajes?
Es preciso ser estúpido para defender la dependencia de Catalunya con España cuando nosotros los catalanes, independientemente de si nos sentimos españoles o catalanes, si vamos con la roja o no, estamos perdiendo la oportunidad de vivir mejor. Estamos perdiendo la oportunidad de dar un futuro mejor a nuestros hijos por una cuestión identitaria y si uno se para a pensar fríamente llega a la conclusión que nadie no podría llegar en tolerar por una cuestión identitaria tal contradicción. ¿Aquellos que son tan identitarios aceptarían sufrir un agravio al revés?
España es un mal negocio a nivel cultural pero sobre todo a nivel económico, y lo es porque tratar a Catalunya como una colonia forma parte del su leitmotiv nacional.
El aumento del independentismo en Catalunya no es casual ni tampoco responde a una serie de circunstancias difíciles de explicar.
Mientras el independentismo catalán de principios de los 80 y de los 90, pese a ser portador de la actual llama, respondía en muchos casos a cuestiones identitarias, que en algunos casos imposibilitaba una mayor aglutinación; podemos decir que a día de hoy se puede constatar con soltura a equivocarnos que el independentismo catalán del siglo XXI es transversal, plural, cívico y sobre todo democrático, por ello no deja de aumentar. El independentismo catalán crece porque las razones para apostar por un nuevo estado, son muchas y muy diversas; la cuestión económica, la supervivencia cultural, la profundización a nivel democrático, el derecho inalienable que tienen los pueblos a decidir su futuro, las cuestiones históricas, los agravios comparativos con España, la voluntad de vivir mejor, etc.
Por ello el abanico de razones son numerosas y porque la actitud del estado español hacia Catalunya no ha hecho nada más que contribuir y aumentar la desafección de los catalanes hacia a la España monolingüe y centralista. Por contra, el españolismo o unionismo en Catalunya sólo responde a día de hoy a puras razones identitarias, pero más allá de estas razones no se expone ningún argumento que justifique la actual dependencia de Catalunya con España. Y aquí, pese a que el discurso economista no entusiasme a ciertos colectivos independentistas, es donde podemos tejer complicidad con ciertos sectores de la sociedad catalana que hasta ahora no mostraban demasiadas simpatías hacia el independentismo. Al final, no sólo la situación cultural muestra el espíritu colonialista de España con Catalunya, el aspecto económico diría que es donde actualmente se visualiza de manera clara y rotunda la política colonial que fomenta la España constitucional respecto a Catalunya.
Porque si dejamos las razones identitarias a un lado y nos centramos en el día a día, ¿quién puede defender el espolio que padecemos todos los catalanes, independientemente de si se sienten españoles o catalanes? ¿Quién puede defender por razones identitarias que España robe a Catalunya 60 millones de euros al día a partir del déficit fiscal?
¿Quién puede defender que los estudiantes catalanes reciban sólo el 5% de todas las becas del estado y los estudiantes de Madrid reciban el 58%?
¿Quién no querría ver aumentada por meras cuestiones identitarias la renta per cápita anual de los catalanes en unos 2.400€ al año si tuviésemos seguridad social propia?
¿Quién puede defender que el "Ministerio de Cultura" haga un gasto anual por cada español de 47€ y por cada catalán sólo de 5€?
¿Quién querría viajar por puras cuestiones identitarias con el 40% de los trenes construidos por el estado durante la década de los 70 que se consideraron obsoletos y que aún circulan por Catalunya, mientras que Madrid sólo tiene el 4%?
¿Quién no querría ver a su país 7 veces más rico como dijo el Premio Nobel de Economía Aplicada en la UB el pasado mes de mayo?
¿Quién puede defender por causas identitarias que 1 de cada 3 años el Ministerio de Fomento no invierta nada de nada en Catalunya?
¿Quién quiere, pese a ser catalán y sentirse español, que cada año nos roben 20.000.000.000 de euros (11% del PIB), siendo así la región del mundo que sufre más déficit por parte de su gobierno? ¿Realmente sentirse español en Catalunya compensa eso?
Como residente en Catalunya, ¿quién puede tolerar, por cuestiones identitarias, que por cada 12,7 millones de euros que se invierten en medio-ambiente en el aeropuerto de el Prat, se inviertan 300 millones al de Barajas?
Por muy españolista que uno sea en Catalunya ¿se puede defender que entre 1985 y 2005 sólo se hayan construido en Catalunya 20km de autovías mientras que en Madrid se hagan cerca de 900 en idéntico periodo?
Por motivos identitarios ¿se puede aceptar y no protestar cuando en Catalunya sólo se invierte un promedio del 12% del PIB español anual pese a aportar el 22% del mismo PIB español?
¿Realmente las razones identitarias compensan el agravio que hemos sufrido por ejemplo con el AVE? EN Catalunya, por el AVE, el gobierno invirtió 316€ por catalán, pero en el mismo año invirtió 1.198€ por andaluz, 894€ por madrileño, 574€ por aragonés y 407€ por castellanomanchego.
¿Justifica el sentimiento de identidad pagar peajes y más peajes?
Es preciso ser estúpido para defender la dependencia de Catalunya con España cuando nosotros los catalanes, independientemente de si nos sentimos españoles o catalanes, si vamos con la roja o no, estamos perdiendo la oportunidad de vivir mejor. Estamos perdiendo la oportunidad de dar un futuro mejor a nuestros hijos por una cuestión identitaria y si uno se para a pensar fríamente llega a la conclusión que nadie no podría llegar en tolerar por una cuestión identitaria tal contradicción. ¿Aquellos que son tan identitarios aceptarían sufrir un agravio al revés?
España es un mal negocio a nivel cultural pero sobre todo a nivel económico, y lo es porque tratar a Catalunya como una colonia forma parte del su leitmotiv nacional.
dijous, 7 d’octubre del 2010
Acte a Viladecans
Amb una assistència de quasi 200 persones, es va celebrar ahir a Viladecans la Presentació de Solidaritat Catalana per a la Independència al Baix Llobregat.Com a oradors van intervenir en David Costa, candidat a les llistes de Barcelona, i resident a Begues, en Alfons López Tena, número 2 de la llista per Barcelona i en Joan Laporta candidat a President de la Generalitat de Catalunya.
Com va dir en Joan tenim confiança en el nostre projecte perquè ens assisteix la força de la veritat.
L'Alfons va explicar, entre moltes altres coses, la inutilitat del govern de la Generalitat que ha de fer veure que tè competència en temes en els quals no hi fa res.
El David va explicar com va arribar ell a SI i que es sent content de l'opció escollida.
Van ser tres brillants parlaments. El torn de preguntes va demostrar la sintònia del públic assistent amb els plantejaments de SI.
Fotos de membres de la coordinadora de Castelldefels amb el Joan Laporta
diumenge, 3 d’octubre del 2010
divendres, 1 d’octubre del 2010
SI a la VOZ
Podeu veure l'enllaç amb el diari de Castelldefels
Gràcies al diari la VOZ per fer-se ressó de la nostra activitat
Gràcies al diari la VOZ per fer-se ressó de la nostra activitat
divendres, 24 de setembre del 2010
Aparició a Radio Castelldefels
De l''acte d'ahir, s'en va fer ressó Radio Castelldefels.
Posem el link per escoltar aquests 3 talls.
https://docs.google.com/leaf?id=0B141j7w5KGYcNjU0MjYwODYtMWQyNi00M2I1LTg2NjAtMmYzZTkxNTEwOGU5&hl=en&authkey=CJn37r8N
https://docs.google.com/leaf?id=0B141j7w5KGYcYjY2NzE3NjUtYThkZS00Mjk2LTk2NmEtZTU1MGQzNzA1Y2Iy&hl=en&authkey=CIfE5sAP
https://docs.google.com/leaf?id=0B141j7w5KGYcMDQ1ZjJlYTUtOGRkYS00NDQyLWE1NzUtMjkwYWU3ZTUwNTY5&hl=en&authkey=COWPuL8H
Cliqueu sobre un d'aquests talls i desprès feu "download"
Agraïm a Radio Castelldefels l'exercici d'informació plural que fa, i a l'Ajuntament la cessió gratuïta de la sala.
Posem el link per escoltar aquests 3 talls.
https://docs.google.com/leaf?id=0B141j7w5KGYcNjU0MjYwODYtMWQyNi00M2I1LTg2NjAtMmYzZTkxNTEwOGU5&hl=en&authkey=CJn37r8N
https://docs.google.com/leaf?id=0B141j7w5KGYcYjY2NzE3NjUtYThkZS00Mjk2LTk2NmEtZTU1MGQzNzA1Y2Iy&hl=en&authkey=CIfE5sAP
https://docs.google.com/leaf?id=0B141j7w5KGYcMDQ1ZjJlYTUtOGRkYS00NDQyLWE1NzUtMjkwYWU3ZTUwNTY5&hl=en&authkey=COWPuL8H
Cliqueu sobre un d'aquests talls i desprès feu "download"
Agraïm a Radio Castelldefels l'exercici d'informació plural que fa, i a l'Ajuntament la cessió gratuïta de la sala.
dijous, 23 de setembre del 2010
Acte de Presentació a Castelldefels
.JPG)
Avui a les 20 hores al Casal de Cultura, de Castelldefels, s'ha produït la presentació oficial de Solidaritat Catalana per la Independència.
En primer lloc, Ramon Colom de la coordinadora del poble ha fet una introducció a l'acte i ha fet una explicació de la seva trajectòria envers la Independència, des dels temps de la mort del dictador Franco fins a l'actualitat. Experiència pròpia explicada amb total sinceritat.
Després el Jordi Anguera, Economista i Auditor, ha fet una explicació molt gràfica i documentada dels perjudicis que li produeix a tots els catalans no tenir Estat Propi, i pertanyer a Espanya. S'han utilitzat moltes dades proporcionades per el Cercle Català de Negocis.
Ha contestat afirmativament 2 preguntes, li interessa a Catalunya un Estat Propi ?, Volen els catalans un Estat Propi ?.
En definitiva una explicació molt brillant que ha tingut tota l'atenció dels assistents. Finalment s'han produït torn de preguntes per part dels assistents, que han estat molt ben contestades pel Jordi.
Agrair l'assistència del Jordi, que tenia compromisos familiars, i ens ha dedicat part del seu temps, i també a l'Ajuntament la cessió de la Sala de manera gratuïta.
I per suposat a tots els assistents. Cal anar, poc a poc, sumant persones convençudes a aquest projecte, i segur que avui en fet un pas endavant cap a la INDEPENDÈNCIA de CATALUNYA
.
dilluns, 20 de setembre del 2010
Atac a Cervera
SOLIDARITAT CATALANA PER LA INDEPENDÈNCIA DENUNCIA L’ATAC TERRORISTA PATIT A CERVERA I EXIGEIX A PSC-PSOE, PP I C’S QUE CONDEMNIN LA VIOLÈNCIA AL SERVEI DE LA UNITAT D’ESPANYA Enllaç vídeo atac contra SI a Cervera: http://www.youtube.com/watch?v=ABUu2FC2mgQ&feature=plyer_embedded
Dissabte a la nit un atemptat terrorista va atacar amb líquid inflamable el Gran Teatre de la Passió de Cervera, mentre eren al seu interior més de 400 persones en un acte convocat per Solidaritat Catalanaper la Independència, provocant un incendi que va cremar una bandera símbol de la independència de la Nació catalana i part de la façana del teatre. Només la ràpida intervenció de la organització va impedir que l’incendi s’estengués a l’interior del teatre amb la tragèdia humana que això hagués comportat. No hem tingut notícia que el Fiscal General de l’Estat i l’Audiència Nacional, ambdós espanyols, que són els competents segons la llei espanyola, hagin actuat ni prevegin fer-ho per fer caure sobre els terroristes al servei de la unitat d’Espanya tot el pes de la llei. Tampoc hem sentit cap expressió de condemna de l’atemptat terrorista per part dels partits que comparteixen amb els terroristes l’objectiu de la unitat d’Espanya: el Partit Popular, el Partit dels Socialistes de Catalunya, el Partit Socialista Obrer Espanyol i Ciutadans-Partido de la Ciudadanía. Els polítics i partits que comparteixen les seves idees favorables a la unitat d’Espanya han de desmarcar-se inequívocament dels mètodes terroristes, condemnar la violència, i col·laborar amb la Justícia.La serp terrorista de l’espanyolisme ha de ser eradicada mentre encara es cova a l’ou. És per això que des de Solidaritat Catalana per la Independència exigim:
La ràpida investigació policial per identificar i detenir els terroristes espanyolistes i els seus còmplices, instigadors i encobridors. El zel extremat de la Fiscalia General de l’Estat espanyol contra el terrorisme espanyolista, posant en marxa tots els mecanismes de l’Estat de Dret al servei de la democràcia, les llibertats, i la seguretat de les persones. La intervenció immediata de l’Audiència Nacional espanyola per jutjar i condemnar els autors, còmplices i encobridors de l’atemptat terrorista i l’eradicació de les organitzacions terroristes espanyolistes.
Que condemnin el terrorisme espanyolista i la violència al servei de la unitat d’Espanya els srs. Zapatero, Rajoy, Montilla, Sánchez-Camacho i Rivera, i dels partits polítics PP, PSC, PSOE i C’s, que comparteixen amb els terroristes l’objectiu polític d’impedir la independència de Catalunya. I advertim que l’absència de condemna de la violència per part dels partits que comparteixen objectius polítics amb els terroristes és causa d’il·legalització, segons la legislació i jurisprudència espanyoles
Dissabte a la nit un atemptat terrorista va atacar amb líquid inflamable el Gran Teatre de la Passió de Cervera, mentre eren al seu interior més de 400 persones en un acte convocat per Solidaritat Catalanaper la Independència, provocant un incendi que va cremar una bandera símbol de la independència de la Nació catalana i part de la façana del teatre. Només la ràpida intervenció de la organització va impedir que l’incendi s’estengués a l’interior del teatre amb la tragèdia humana que això hagués comportat. No hem tingut notícia que el Fiscal General de l’Estat i l’Audiència Nacional, ambdós espanyols, que són els competents segons la llei espanyola, hagin actuat ni prevegin fer-ho per fer caure sobre els terroristes al servei de la unitat d’Espanya tot el pes de la llei. Tampoc hem sentit cap expressió de condemna de l’atemptat terrorista per part dels partits que comparteixen amb els terroristes l’objectiu de la unitat d’Espanya: el Partit Popular, el Partit dels Socialistes de Catalunya, el Partit Socialista Obrer Espanyol i Ciutadans-Partido de la Ciudadanía. Els polítics i partits que comparteixen les seves idees favorables a la unitat d’Espanya han de desmarcar-se inequívocament dels mètodes terroristes, condemnar la violència, i col·laborar amb la Justícia.La serp terrorista de l’espanyolisme ha de ser eradicada mentre encara es cova a l’ou. És per això que des de Solidaritat Catalana per la Independència exigim:
La ràpida investigació policial per identificar i detenir els terroristes espanyolistes i els seus còmplices, instigadors i encobridors. El zel extremat de la Fiscalia General de l’Estat espanyol contra el terrorisme espanyolista, posant en marxa tots els mecanismes de l’Estat de Dret al servei de la democràcia, les llibertats, i la seguretat de les persones. La intervenció immediata de l’Audiència Nacional espanyola per jutjar i condemnar els autors, còmplices i encobridors de l’atemptat terrorista i l’eradicació de les organitzacions terroristes espanyolistes.
Que condemnin el terrorisme espanyolista i la violència al servei de la unitat d’Espanya els srs. Zapatero, Rajoy, Montilla, Sánchez-Camacho i Rivera, i dels partits polítics PP, PSC, PSOE i C’s, que comparteixen amb els terroristes l’objectiu polític d’impedir la independència de Catalunya. I advertim que l’absència de condemna de la violència per part dels partits que comparteixen objectius polítics amb els terroristes és causa d’il·legalització, segons la legislació i jurisprudència espanyoles
dijous, 16 de setembre del 2010
.bmp)
.bmp){kind=link}
dissabte, 11 de setembre del 2010
11 de Setembre - Ofrena i Paradeta
Avui Solidaritat Catalana per la Independència ha fet l'ofrena floral a Castelldefels.
És la primera vegada en la història que el nostre partit ha fet l'ofrena i, conseqüència ha sigut la darrera entitat en fer-ho. Esperem que el proper any en l'ofrena el nostre partit tingui representació al Parlament de Catalunya i a l'Ajuntament de la nostra ciutat.
Entre les absències significatives que hi hagut avui, estan el PP, i Ciutadans, per un motiu que coneix tothom, i RCat., per altres motius diferents.
També el nostre partit ha montat una petita paradeta amb díptics que informen dels trets bàsics del nostre programa: DEMOCRACIA, BENESTAR I ESTAT PROPI.
El bon ambient i l'interès del públic ha marcat la jornada festiva.
divendres, 10 de setembre del 2010
Decàleg de Solidaritat Catalana per la Independència
DECÀLEG DE SOLIDARITAT CATALANA PER LA INDEPENDÈNCIACONSTRUÏM LA SOLIDARITAT CATALANA PER LA INDEPENDÈNCIA. Democràcia, Benestar i Estat propi
1. Construïm la Solidaritat Catalana per la IndependènciaLa Solidaritat Catalana per la Independència (SI) som un moviment democràtic de base i ciutadà que es presenta a les eleccions al Parlament per proclamar la independència de Catalunya.
2. Per què necessitem ara la Solidaritat Catalana per la Independència?El 13 de juliol de 2010 tots els partits polítics parlamentaris (ICV, PP, ERC, PSC i CIU) van pactar tombar les dues iniciatives populars perquè el Parlament de Catalunya convoqués un referèndum sobre la independència, frenant així l’esperit de la manifestació del 10 de juliol, amb un milió i mig de ciutadans cridant independència i el de la Consulta sobre la Independència.Aquests partits han preferit continuar prioritzant els pactes, governs i càrrecs que els assegura l’autonomisme a donar una resposta al clam popular. Necessitem un moviment polític sense ambigüitats, amb control democràtic i que no enganyi, disposat a proclamar la independència en la propera legislatura 2010-2014.
3. Amb quins compromisos i objectius ens presentem a les eleccions?1) Proclamar la independència en la propera legislatura (2010-2014)i sotmetre-la a referèndum i constituir el Govern de Catalunya per organitzar el procés cap a la creació de l’Estat Català en el si de la Unió Europea. Només entrarem en un Govern, en solitari o en coalició, que assumeixi aquest objectiu i hi treballi decididament.2) Impedirem que sumi i es formi un tercer tripartit a Catalunya, i no donarem cap suport a un Govern on hi participin partits d’obediència espanyola.3) En el cas que formin govern els contraris a la independència, treballarem decididament per difondre i fer créixer el projecte independentista, denunciarem el carreró sense sortida al que ens aboca l’autonomisme que governi, que no comptarà amb el nostre suport, i serem la corretja de transmissió, des d’una oposició seriosa i rigorosa, de les demandes de la ciutadania.
4. Perquè la independència de Catalunya és la prioritat del nostre projecte?Perquè el nostre futur i el nostre benestar depenen d’assolir un Estat propi. Els avantatges que Catalunya sigui un Estat són molts i s’han exposat des de l’àmbit acadèmic i professional.Amb Estat, Catalunya acabarà amb l’espoli fiscal de 3.000 euros per persona i any i podrem sortir abans de la crisi. Disposarem de tots els nostres recursos i podrem fer polítiques que ens permetran incrementar les pensions de la gent gran, millorar la sanitat i tenir un ensenyament de millor qualitat. Els treballadors tindran millors salaris i les empreses amb seu a Catalunya pagaran menys impostos, tindran més beneficis i obtindran més ajuts per a la innovació, la recerca i el desenvolupament.Amb un Estat Català disposarem d’infraestructures de primer nivell, apostarem per l’arc mediterrani que permetrà als nostres ports ser la porta d’Àsia a Europa, podrem gaudir d’un sistema aeroportuari i una xarxa ferroviària que connecti Catalunya amb el món i una xarxa viària sense peatges. Si Catalunya és un Estat serem el quart d’Europa en major renda per càpita!
5. Som un moviment democràtic perquè és l’única manera de generar prou força per proclamar la independènciaSom un moviment ciutadà de base democràtica, on tots els adherits poden votar i ser votats com a candidats i que pren col·lectivament les decisions transcendents. Aquest model d’organització és l’únic que afavoreix la cultura de l’esforç, del treball, i l’elecció dels millors, els elegits democràticament pels adherits, uns valors imprescindibles per esdevenir majoritaris. El contrari – ratificar les llistes proposades per la direcció i no tenir en compte els adherits en res més que aplaudir el que els ve cuinat des de dalt - ens portaria a caure en els vicis i els errors dels partits polítics antics: l’adulació, la cooptació, el nepotisme, la manca d’autoexigència, la corrupció, la mediocritat i l’allunyament de la ciutadania.
6. Com escollirem els candidats i candidates que conformaran les llistes electorals?Convocarem quatre assemblees de circumscripció que es celebraran el 4 de setembre a la respectiva capital, on s’obrirà col·legi electoral. Tothom que sigui adherit s’hi podrà presentar individualment o en equip (d’un nombre molt limitat de persones que garanteixin representació territorial, de gènere o pluralitat ideològica). Podran participar-hi i emetre vot secret totes les persones que siguin adherides o simpatitzants i que hagin abonat la quota d’adhesió de 20€l’any (que es podrà pagar fins el mateix dia de l’assemblea). Cada persona disposarà d’un nombre plural de vots i podrà votar a les persones individuals o equips que consideri.Cada candidatura electoral, des del primer lloc i successius, s’ordenarà en funció del nombre de vots –de major a menor- que assoleixin les persones individuals o equips indistintament. D’aquí pocs dies s’enviarà la convocatòria de l’assemblea a tots els adherits i simpatitzants. Tots els candidats poden enviar l’argumentació i escrits per demanar el vot dels adherits, que rebran tots ells i els simpatitzants, i podran posar-se en contacte via correu electrònic i a través dels actes presencials que organitzin.
7. Com aprovarem el manifest electoral?L’Assemblea de l’11 de setembre En l’Assemblea Nacional de tots els adherits i simpatitzants que se celebrarà l’11 de setembre, que abans hauran rebut el manifest electoral.
8. Com ens organitzem territorialment?En Comissions Locals de Campanya on hi poden participar tots els ciutadans del municipi i en Coordinadores Comarcals on hi participen totes les Comissions Locals de Campanya.
9. Quin calendari de treball portarem a terme?La Campanya per difondre els avantatges de l’Estat propi i la campanya electoral Durant el mes d’agost Solidaritat Catalana per la Independència s’està organitzant a tots els municipis del país. Durant el mes de setembre impulsarem presentacions públiques a tots els municipis i presentarem la campanya sobre les avantatges de disposar d’Estat propi. A l’octubre abordarem la campanya electoral. Totes les Comissions Locals hem d’organitzar un acte de presentació durant el mes de setembre i activitats al municipi per donar a conèixer el projecte.
10. Treballem per la unitat de tot l’independentismeSolidaritat Catalana per la Independència treballa perquè tots els adherits, militants i simpatitzants de partits i organitzacions independentistes puguem convocar de forma unitària les assemblees del dia 4 de setembre i escollir democràticament les llistes de la candidatura independentista unitària i transversal. Així ho hem proposat ja a les demés organitzacions independentistes. Les candidatures les han d’integrar les persones que resultin més votades, no les designades des de dalt per quotes.Ajudeu-nos a difondre el decàleg de Solidaritat Catalana per la Independència i reenvieu-lo a tots els vostres contactes, fem créixer el projecte!Inscriviu-vos com a adherits o simpatitzants a Solidaritat Catalana per la Independència a: www.solidaritatcatalana.catAPUNTA'T I DÓNA SUPORT!
1. Construïm la Solidaritat Catalana per la IndependènciaLa Solidaritat Catalana per la Independència (SI) som un moviment democràtic de base i ciutadà que es presenta a les eleccions al Parlament per proclamar la independència de Catalunya.
2. Per què necessitem ara la Solidaritat Catalana per la Independència?El 13 de juliol de 2010 tots els partits polítics parlamentaris (ICV, PP, ERC, PSC i CIU) van pactar tombar les dues iniciatives populars perquè el Parlament de Catalunya convoqués un referèndum sobre la independència, frenant així l’esperit de la manifestació del 10 de juliol, amb un milió i mig de ciutadans cridant independència i el de la Consulta sobre la Independència.Aquests partits han preferit continuar prioritzant els pactes, governs i càrrecs que els assegura l’autonomisme a donar una resposta al clam popular. Necessitem un moviment polític sense ambigüitats, amb control democràtic i que no enganyi, disposat a proclamar la independència en la propera legislatura 2010-2014.
3. Amb quins compromisos i objectius ens presentem a les eleccions?1) Proclamar la independència en la propera legislatura (2010-2014)i sotmetre-la a referèndum i constituir el Govern de Catalunya per organitzar el procés cap a la creació de l’Estat Català en el si de la Unió Europea. Només entrarem en un Govern, en solitari o en coalició, que assumeixi aquest objectiu i hi treballi decididament.2) Impedirem que sumi i es formi un tercer tripartit a Catalunya, i no donarem cap suport a un Govern on hi participin partits d’obediència espanyola.3) En el cas que formin govern els contraris a la independència, treballarem decididament per difondre i fer créixer el projecte independentista, denunciarem el carreró sense sortida al que ens aboca l’autonomisme que governi, que no comptarà amb el nostre suport, i serem la corretja de transmissió, des d’una oposició seriosa i rigorosa, de les demandes de la ciutadania.
4. Perquè la independència de Catalunya és la prioritat del nostre projecte?Perquè el nostre futur i el nostre benestar depenen d’assolir un Estat propi. Els avantatges que Catalunya sigui un Estat són molts i s’han exposat des de l’àmbit acadèmic i professional.Amb Estat, Catalunya acabarà amb l’espoli fiscal de 3.000 euros per persona i any i podrem sortir abans de la crisi. Disposarem de tots els nostres recursos i podrem fer polítiques que ens permetran incrementar les pensions de la gent gran, millorar la sanitat i tenir un ensenyament de millor qualitat. Els treballadors tindran millors salaris i les empreses amb seu a Catalunya pagaran menys impostos, tindran més beneficis i obtindran més ajuts per a la innovació, la recerca i el desenvolupament.Amb un Estat Català disposarem d’infraestructures de primer nivell, apostarem per l’arc mediterrani que permetrà als nostres ports ser la porta d’Àsia a Europa, podrem gaudir d’un sistema aeroportuari i una xarxa ferroviària que connecti Catalunya amb el món i una xarxa viària sense peatges. Si Catalunya és un Estat serem el quart d’Europa en major renda per càpita!
5. Som un moviment democràtic perquè és l’única manera de generar prou força per proclamar la independènciaSom un moviment ciutadà de base democràtica, on tots els adherits poden votar i ser votats com a candidats i que pren col·lectivament les decisions transcendents. Aquest model d’organització és l’únic que afavoreix la cultura de l’esforç, del treball, i l’elecció dels millors, els elegits democràticament pels adherits, uns valors imprescindibles per esdevenir majoritaris. El contrari – ratificar les llistes proposades per la direcció i no tenir en compte els adherits en res més que aplaudir el que els ve cuinat des de dalt - ens portaria a caure en els vicis i els errors dels partits polítics antics: l’adulació, la cooptació, el nepotisme, la manca d’autoexigència, la corrupció, la mediocritat i l’allunyament de la ciutadania.
6. Com escollirem els candidats i candidates que conformaran les llistes electorals?Convocarem quatre assemblees de circumscripció que es celebraran el 4 de setembre a la respectiva capital, on s’obrirà col·legi electoral. Tothom que sigui adherit s’hi podrà presentar individualment o en equip (d’un nombre molt limitat de persones que garanteixin representació territorial, de gènere o pluralitat ideològica). Podran participar-hi i emetre vot secret totes les persones que siguin adherides o simpatitzants i que hagin abonat la quota d’adhesió de 20€l’any (que es podrà pagar fins el mateix dia de l’assemblea). Cada persona disposarà d’un nombre plural de vots i podrà votar a les persones individuals o equips que consideri.Cada candidatura electoral, des del primer lloc i successius, s’ordenarà en funció del nombre de vots –de major a menor- que assoleixin les persones individuals o equips indistintament. D’aquí pocs dies s’enviarà la convocatòria de l’assemblea a tots els adherits i simpatitzants. Tots els candidats poden enviar l’argumentació i escrits per demanar el vot dels adherits, que rebran tots ells i els simpatitzants, i podran posar-se en contacte via correu electrònic i a través dels actes presencials que organitzin.
7. Com aprovarem el manifest electoral?L’Assemblea de l’11 de setembre En l’Assemblea Nacional de tots els adherits i simpatitzants que se celebrarà l’11 de setembre, que abans hauran rebut el manifest electoral.
8. Com ens organitzem territorialment?En Comissions Locals de Campanya on hi poden participar tots els ciutadans del municipi i en Coordinadores Comarcals on hi participen totes les Comissions Locals de Campanya.
9. Quin calendari de treball portarem a terme?La Campanya per difondre els avantatges de l’Estat propi i la campanya electoral Durant el mes d’agost Solidaritat Catalana per la Independència s’està organitzant a tots els municipis del país. Durant el mes de setembre impulsarem presentacions públiques a tots els municipis i presentarem la campanya sobre les avantatges de disposar d’Estat propi. A l’octubre abordarem la campanya electoral. Totes les Comissions Locals hem d’organitzar un acte de presentació durant el mes de setembre i activitats al municipi per donar a conèixer el projecte.
10. Treballem per la unitat de tot l’independentismeSolidaritat Catalana per la Independència treballa perquè tots els adherits, militants i simpatitzants de partits i organitzacions independentistes puguem convocar de forma unitària les assemblees del dia 4 de setembre i escollir democràticament les llistes de la candidatura independentista unitària i transversal. Així ho hem proposat ja a les demés organitzacions independentistes. Les candidatures les han d’integrar les persones que resultin més votades, no les designades des de dalt per quotes.Ajudeu-nos a difondre el decàleg de Solidaritat Catalana per la Independència i reenvieu-lo a tots els vostres contactes, fem créixer el projecte!Inscriviu-vos com a adherits o simpatitzants a Solidaritat Catalana per la Independència a: www.solidaritatcatalana.catAPUNTA'T I DÓNA SUPORT!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)